Quan el món es va fer gran, es van posar de moda els gabinets de curiositats, col·leccions d’objectes inaudits, o mirabilia, recollits en terres llunyanes.
Els pintors es van abocar a interpretar-los, representant en els seus llenços aquells cúmuls de rareses amb escrupolosa pulcritud i en perfecte ordre geomètric. I és així que el temps va transcórrer i els objectes curiosos es van multiplicar i escampar per tot el globus.
Amb l’abundància, la fascinació es va perdre, però l’artista va resistir.
L’artista, com Joan Abelló, pinta, acumula sorpreses i ens mostra que en tot objecte, per innoble o trivial que pugui semblar, sempre hi resta un espai per a la sorpresa.
I és per això que Maite Caramés ha recuperat aquí el vell gènere dels gabinets de curiositats: ha aplegat uns quants dels mirabilia del pintor, els ha disposat dins i fora del seu moble de fusta de noguer, ha jugat amb llums i ombres i clic!, ha disparat, esperant que no es perdi la fascinació ni el vell ofici de mirar.
