Joan Abelló va estimar Mollet i va transmetre la passió per l’art com ningú. La col·lecció viscuda, la vida pintada vol ser un passeig pels llocs, les persones i els objectes que el van fer com a artista i com a col·leccionista. Un tot que començà a somiar el 1946, quan de ben jove proclamà la il·lusió de tenir un Museu.
L’exposició arrenca amb un objecte de la seva col·lecció: una cadira de barberia, des d’on assistim a la construcció del seu jo. Joan Abelló s’autoretratà sovint i demanà també a centenars d’artistes que el retratessin. Alguns d’aquests retrats que habitualment habiten la Casa Museu són avui a l’exposició com un mirall més. Com els seus referents, Joaquim Mir, Pere Pruna i Carles Pellicer, o el que és el mateix, la sensualitat del color, el valor de la composició i l’amor pel col·leccionisme.
La seva família, la seva casa, el seu primer estudi i l’alzina de Can Magre, on tantes vegades s’escapà a pintar i on rebé l’homenatge dels seus amics el 1962, formen part també de la seva cartografia més estimada, com els cafès i la seva passió pels escacs i el billar. Tots construïren el seu autoretrat. Com els viatges per tot el món. Com Mollet, un punt en el mapa on tornar sempre, per pintar la vida, per viure la col·lecció.
