Joan Abelló, la col·lecció convidada. Joan Abelló rere els passos de Mir per terres del Vallès. Museu d’Art de Cerdanyola

Joan Abelló, la col·lecció convidada Coincidint amb la commemoració de l’Any Abelló, el Museu Municipal Joan Abelló de Mollet del Vallès convida a diferents museus d’arreu del país a afegir-se a la celebració. Un conjunt d’actes i exposicions volen donar a conèixer la personalitat desbordant del pintor i col·leccionista Joan Abelló que es poden resseguir en la seva Casa Museu de Mollet i en el Museu Abelló, desplegant la seva col·lecció i la seva pintura per diferents punts de la geografia catalana per tal que les peces dialoguin amb obres dels fons d’altres Museus. A cada lloc, una complicitat. Joan Abelló rere els passos de Mir per terres del Vallès Joan Abelló sentí sempre una especial fascinació per l’obra de Joaquim Mir. No tan sols ho testifica la seva col·lecció, que atresora diferents obres emblemàtiques del pintor, sinó que mai el deixà de citar com un dels seus referents. A ell dedicà sentides paraules d’homenatge en el llibre L’hora del te que escriví el 1961. D’ell aprengué, en paraules seves, la sensualitat del color i li plaïa recordar com els seus inicis com a pintor havien transcorregut rere els passos de Mir per terres del Vallès. Fou l’any 1914 quan Joaquim Mir es traslladà a viure a Mollet, on vivia la seva germana. Enrere deixava l’etapa a l’Aleixar. Per aquelles coses de l’atzar, s’hi instal·là al carrer Berenguer III, número 120, a tocar d’on Joan Abelló alçaria el seu museu. A la comarca del Vallès hi va viure vuit anys. A Mollet, a banda de capturar l’interior de l’església, el carrer de la Ganiveta –que també pintaria Abelló– i diferents paisatges amarats de color, va realitzar una de les obres més importants d’aquests anys, L’alzina i la vaca, mereixedora de la Medalla d’Or de l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1917. La pintà sota l’alzina de Can Magre, un escenari d’autèntica peregrinació per a Joan Abelló i on visqué moments especialment emotius de la seva biografia. Santa Perpètua de Mogoda fou també una destinació estimada per l’un i l’altre. Abelló s’acostà a pintar-la com tantes vegades havia fet Mir gràcies a l’apadrinament de Joan Antoni Güell i López, segon comte de Güell i tercer marquès de Comillas, que li obrí les portes de la finca de la seva propietat. Amb una de les teles de Mir pintades a Santa Perpètua que Abelló adquiriria per a la seva col·lecció i amb un paisatge de Mollet realitzat per ell el 1949, clar exponent de la seva admiració per Mir, us convidem a passejar pel seu Vallès. «Jo tenia en Mir com un fantasma que m’ajudava. Visitava tots els llocs on em deien que havia pintat. Mir fou el meu àngel de la guarda, no tenia cap diàleg amb ningú més. Mir, el meu primer mestre.» Josep Masats, Les arrels d’Abelló