Potser ha acabat la jornada de treball i ha deixat reposar els pinzells; potser ha acabat d’arribar d’una de les llargues estades per Europa, on s’instal·la de tant en tant a pintar o, per què no, ha arribat de la seva casa de Mollet, on comença a ensenyar la seva col·lecció. Francesc Català-Roca l’acompanya. Com el dia en què el pintor vol retratar-se de torero, com si així pogués parlar també de la seva col·lecció de tauromàquia, que creix cada dia entre la seva col·lecció de col·leccions.
A la seva casa de Mollet, una sala folrada de cartells, vestits i toros de souvenir és l’escenari perfecte per imaginar l’espectacle taurí. La plàstica de la festa li agrada. La pinta i es converteix en un gran col·leccionista d’escultures de toros d’Eleuterio Blasco i d’Alberto. A la sala del costat de la Casa del Pintor, hi té la galeria de retrats que li dediquen els artistes i que el construeixen també amb la seva mirada. Com Francesc Català-Roca avui.
