Joan Abelló, la col·lecció convidada
Coincidint amb la commemoració de l’Any Abelló, el Museu Municipal Joan Abelló de Mollet del Vallès convida a diferents museus d’arreu del país a afegir-se a la celebració. Un conjunt d’actes i exposicions volen donar a conèixer la personalitat desbordant del pintor i col·leccionista Joan Abelló que es poden resseguir en la seva Casa Museu de Mollet i en el Museu Abelló, desplegant la seva col·lecció i la seva pintura per diferents punts de la geografia catalana per tal que les peces dialoguin amb obres dels fons d’altres Museus. A cada lloc, una complicitat.
Joan Abelló tenia 24 anys quan va conèixer el pintor i col·leccionista Carles Pellicer, la primavera de 1946. Ell, 81. I no el va deixar fins que va morir, el gener de 1959. A Pellicer, i a tot el que va aprendre al seu costat, va voler dedicar el llibre L’hora del te. Publicat el 1961, l’escriptura poètica de Joan Abelló reviu les trobades setmanals que havia fet Pellicer en el seu pis del passeig de Gràcia, número 4, de Barcelona, i que ell, encara pogué celebrar. Per aquelles sales plenes d’obres d’art i d’antiguitats hi havien desfilat els grans noms de la burgesia barcelonina i del món de l’art i de l’espectacle, del 1900. Enric Granados, el seu estimat amic Apel·les Mestres o Maria Barrientos foren especialment estimats per Pellicer. En morir, Joan Abelló n’heretà algunes obres, mobles, vestits, objectes i manuscrits que permeten reviure, juntament amb L’hora del te, aquelles trobades setmanals que tant li havia evocat el mestre.
D’Enric Granados en destaquen les tres partitures originals de Las tonadillas, que Pellicer conservà i que volgué que Abelló, gran amant de la música, tingués a la col·lecció i al museu que ja havia començat a somiar. Es tracta de El mirar de la maja, Callejeo i Amor y odio –aquesta composta al mateix estudi de Pellicer–, dedicades a Maria Barrientos
