Joan Abelló, la col·lecció convidada
Coincidint amb la commemoració de l’Any Abelló, el Museu Municipal Joan Abelló de Mollet del Vallès convida a diferents museus d’arreu del país a afegir-se a la celebració. Un conjunt d’actes i exposicions volen donar a conèixer la personalitat desbordant del pintor i col·leccionista Joan Abelló que es poden resseguir en la seva Casa Museu de Mollet i en el Museu Abelló, desplegant la seva col·lecció i la seva pintura per diferents punts de la geografia catalana per tal que les peces dialoguin amb obres dels fons d’altres Museus. A cada lloc, una complicitat.
Josep i Frederic Mompou, complicitats compartides. Fundació Palau
«La pinacoteca que integra aquesta Fundació –ens diu Josep Palau i Fabre– gairebé podria ser batejada amb el nom de “Cent anys de col·leccionisme”, perquè comprèn les obres aplegades pel meu pare des de començaments del segle xx fins a finals del mateix segle i els primers anys del segle xxi.» En record de tot el que li transmeté el seu pare, Josep Palau i Oller, de les obres amb què va créixer al seu pis de l’Eixample i de les tertúlies sobre pintura que hi tenien lloc va voler que la seva fundació només portés el nom de Palau.
Josep Palau Oller i Josep Mompou mantingueren una estreta relació d’amistat tota la vida. Es conegueren cap al 1906 quan assistien a classes de pintura a l’acadèmia de Joaquim Torres Canosa, al carrer de Mendizábal (actualment, Junta de Comerç). Poc després, coincidirien com a il·lustradors a la revista Papitu, i amb el temps arribaria un negoci conjunt d’estampats de teixits. Avui, 23 obres de Josep Mompou formen part del fons de la Fundació Palau. A l’aquarel·la Tors de noia adormida que s’exposa a les sales permanents i que tenia Josep Palau Oller a casa seva, hi dedicaria un poema un jove Palau i Fabre, de només 19 anys. La Publicitat el publicaria el 7 de juny de 1936.
Com un punt i seguit més a aquesta petita història de complicitat, el Museu Abelló cedeix de la seva col·lecció un dibuix d’aquest pintor. Es tracta de Figures, un carbonet sobre paper del 1937 que està exposat de manera habitual a les sales permanents, juntament amb el cartró per a tapís Venus negra. Venus blanca, de 1957. L’apunt al natural el va fer Josep Mompou a Suïssa, en plena Guerra Civil i quan es trobava recuperant-se de la important operació de pulmó a què s’hagué de sotmetre. Ubicada aquesta obra molt a prop de la pintura al tremp i aquarel·la sobre paper del castell de Chillon de la Fundació Palau, vol ser també un homenatge a l’estima que sempre es professaren les famílies Mompou i Palau. Com també la partitura de Suburbis, de Frederic Mompou, que Joan Abelló conservà sempre amb ell i que ens trasllada a l’ambient cultural que visqué el seu mestre Carles Pellicer i que tant el marcà.
