Joan Abelló, la col·lecció convidada. La generositat de dos col·leccionistes, Museu Deu del Vendrell
del 14 de novembre de 2023 al 15 de gener de 2024
EXPOSICIÓ FORA DEL MUSEU
Joan Abelló i Antoni Deu, son dos col·leccionistes coetanis que van llegar la seva col·lecció a les seves ciutats, Abelló a Mollet la seva ciutat natal i Antoni Deu al Vendrell, ciutat on va exercir de notari
Joan Abelló, la col·lecció convidada
Un seguit d’exposicions celebren aquest 2023 el centenari del naixement del pintor i col·leccionista Joan Abelló i Prat. Nascut a Mollet del Vallès, els seus inicis com a pintor vingueren fortament marcats per la fascinació que sentí per l’obra de Joaquim Mir i pels quadres que havia pintat en la seva estada en aquesta localitat. Amb poc més de vint anys, Abelló passà a formar-se al taller de Pere Pruna, a qui sempre agraí la seva formació humanística. De la seva mà, el 12 de juny de 1946, traspassà les portes de la casa del pintor i col·leccionista Carles Pellicer, al passeig de Gràcia de Barcelona. No se’n separà fins que Pellicer va morir, el 1959. Aquells anys viscuts amb ell marcarien per sempre més la seva passió pel col·leccionisme i el plaer per les tertúlies, una manera d’entendre i de viure l’art que va projectar, després, a la seva casa de Mollet.
La generositat de dos col·leccionistes
L’autoconfiança i la personalitat desbordant de Joan Abelló conflueixen en el títol amb què sovint signava els seus autoretrats: «Jo Abelló». L’autoretrat que presentem el va pintar el 1995, el mateix any en què Antoni Deu inaugurava el seu museu aquí al Vendrell. Un any després de pintar-lo, Joan Abelló signaria la primera de les dues donacions que faria a l’Ajuntament de Mollet del Vallès.
Avui, el fons d’art es pot veure a les sales permanents del Museu Abelló i a la Casa del Pintor, un perfecte punt de partida per entendre la passió col·leccionista d’aquest pintor que tantes afinitats guarda amb la d’Antoni Deu. Dues personalitats que, des de la seva generositat i amb la sensibilitat de les dues administracions locals, van fer possible el seu somni: obrir un museu i fer de les seves ciutats un lloc de visita obligada per als amants de l’art.